Programa 20 - Refranys sobre l'escola

(Escolteu el programa en directe)

«Segur que per als infants el setembre no és pas el millor mes: torna la rutina, els horaris estrictes, els deures i veure menys els pares. També és cert que amb la tardor a la porta i el canvi sobtat de temps, tot acompanya a retornar als quefers escolars.

Potser el primer dia d’escola només és comparable als nervis de la nit de Reis. No sabrem quines joguines ens han dut ni si, potser aquest any, ens haurà caigut un tros de carbó, però retrobar-se amb els companys, saber qui tindrem de mestre, olorar els llibres nous... és un moment inoblidable, sens dubte».

Les marededéus trobades

Ens ho expliquen amb molt de detall al portal Festes.org:

El dia 8 de setembre és el dia de la nativitat de la Mare de Déu, l'equivalent a la deessa Mare, la mare Terra o altres divinitats femenines d'altres tradicions culturals. En aquesta representació, Maria duu un infant a les seves mans. D’aquesta manera, és un emblema de la fecunditat i un símbol de maternitat.

La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les marededéus trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu. Les terres de parla i cultura catalana compten amb una innombrable mostra d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Tots aquests llocs de culte tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita.

Així ens trobem amb Meritxell (Andorra), Canòlic (Andorra), Núria (Ripollès), Queralt (Berga), Erola, Vinyet (Sitges), Tura (Olot) o Roca, entre d’altres.

Diu el refranyer:

• La Mare de Déu de Núria, feta d'un cor de noguer; les nous en són preciosetes, la mare de Déu també.
• La Mare de Déu de Núria, jo m'hi vull encomanar: que em doni sort i ventura, que aquest any me vull casar.
• Mare de Déu de Cervera i també la de Queralt, bé en sereu malaguanyades que sigueu dels bergadans.
• Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer, guardeu-me l'enamorada d'aquí a tant que tornaré.
• Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer.
• Vós, Mare de Déu del Mont, gireu-vos tota rodona, veureu la Plana de Vic, la meitat de Barcelona.

L’escola

Quan en un moment determinat decideixen canviar el nom del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel d’Educació, no sembla pas un canvi banal. Perquè ensenyar i educar no són pas termes sinònims ni, si m’apureu, complementaris.

Són termes marcats, amb un rerefons i una càrrega prou important perquè no sigui capriciosa.

No és el mateix ensenyar (amb un component de guiatge) que educar (amb un component d’intervenció).

Bé, el refranyer no fila tan prim, però també intervé en les qüestions de l’educació i l’ensenyament dels infants. Ara que som al setembre, he trobat adequat dedicar-li una mica d’atenció i veure quin suc en podem treure del refranyer en aquest tema.

Començarem amb un seguit de frases fetes sobre el tema docent:

1. Crear escola (establir uns principis que altres continuen).
2. Durar menys que un bombó (o caramel) a la porta d'una escola (Durar ben poc).
3. Ésser mestre Llibori, mestre de tot i aprenent de res (És un refrany personal que documenta Amades, però que ja no sabem qui era aquest Metre Llibori).
4. Ésser un mestre de mestres (aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne).
5. Ésser un mestretites (Persona que presumeix de saber molt).
6. Fer escola (Tenir seguidors).
7. Jugar-se l'escola (Fer campana).
8. Passar més fam que un mestre d'escola (Perquè abans era una professió mal pagada).
9. Saber més que el cul de mestre Vidal (La recull Farnés a la Paremiologia Catalana Comparada, però tampoc sabem gaire cosa d’aquest personatge que ha donat origen a la frase proverbial).
10. Saber u més [del] que li han ensenyat (ser molt espavilat).
11. Salar l'escola (Fer campana).
12. Ser una cosa feta de mà de mestre (Molt ben feta).

Alguns refranys prou coneguts, curiosos o interessants de comentar:

1. A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)
2. A tal mestre, tal deixeble
3. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
4. Abans d'ensenyar, aprèn
5. Aprenent de molts oficis, mestre de res
6. Cada mestre té el seu llibre
7. El deixeble ensenya al mestre
8. El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
9. Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
10. Ensenya més la necessitat que la universitat
11. Ensenyant s'aprèn
12. La mateixa feina ensenya
13. La necessitat fa mestres
14. La pràctica fa al mestre
15. Llibre tancat, mestre callat
16. Mestre d'escola i signa amb el dit
17. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap

I com en tot, alguns han quedat veritablement desfassats pel pas del temps, però ens donen clarícia de com eren les coses antigament:

1. No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor
2. No és el mateix Bernat que mestre Bernat
3. No hi ha millor mestre, que la necessitat, o pobresa
4. No s'ix ensenyat del ventre d'una mare
5. Qui creu el bastó té el bastó per mestre
6. Sant era en Pere i va negar el seu mestre

O el mateix Passar més fam que un mestre d’escola

Paremiologia sàvia

Avui que parlem d’educació i ensenyances, és un bon moment per presentar-vos tota una altra part de la paremiologia: la paremiologia sàvia o amb autor reconegut. És el cas de les citacions, aforismes o proverbis que sabem qui ho va dir i ha perdurat per l’enginy de la frase o la qualitat del pensament contingut.

He anat al Diccitionari, un diccionari de citacions i frases cèlebres, i en destaco aquestes:

• Mai no he deixat que la meva instrucció escolar interferís amb la meva educació, Mark Twain.
• L’educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar les idees i la manera de fer dels altres, Miquel Martí i Pol.
• L'educació fa la gent fàcil de dirigir però difícil de manipular, fàcil de governar, però impossible d'esclavitzar, Henry Peter Brougham, polític, orador i advocat anglès.
• Si voleu que els vostres fills surtin bé, passeu amb ells el doble de temps i gasteu-hi la meitat de diners, Abigail van Buren, periodista nord-americana.
• El vertader orfe és el que no ha rebut educació, proverbi turc.
• Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes, Pitàgores de Samos, filòsof i matemàtic grec.
• Si fas plans a un any vista, sembra arròs. Si els fas per a dos lustres, planta un arbre. Si són per a tota la vida, educa una persona, proverbi xinès.
• Abans de casar-me tenia sis teories sobre la manera d’educar els nens. Ara tinc sis nens i cap teoria, Lord Rochester.
• La fam ensenya els oficis, Sèneca.
• Si dones peix a un home famolenc l'alimentes durant un dia. Si l'ensenyes a pescar, l'alimentes tota la seva vida, Lao Tse o Laozi, pensador xinès, fundador del dadoisme.

Recordem la pregunta del programa anterior: «Tornem a plantejar una endevinalla, que és una composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar. Aquesta l’he extret d’un recull de la meva àvia Mercè, del Bloc Manelic de 1921. Sóc blanc i de tots colors | vaig afaitat i duc barba | si estic moll m’han de llençar i no em poden fer sense aigua.»

[Resposta: «La resposta de l’endevinalla és el paper»].

I ara fem la pregunta del programa d’avui: «Reprenem el fil dels enigmes que havíem plantejat en programes anteriors. Aquest d’avui es titula “L’ascensor”. Un home viu al pis trenta-tres d’un gratacels. Cada dia, per anar a la feina, agafa l’ascensor i baixa fins a l’entrada. En canvi, al vespre, quan torna a casa, puja amb ascensor fins al setzè pis i fa la meitat del trajecte a peu. I això ho fa cada dia, excepte quan plou! Per quin motiu?».